Poesia: L'Elionor
LA FÀBRICA L’Elionor (1972)
L’Elionor (1972)
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden,enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
L’Elionor tan tendre,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins de la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia, feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.Aquesta poesia l’he escollida perquè està explicant la vida quotidiana de la gent que l’envolta. Parla de la gent treballadora que ha d’anar tots els dies a treballar durant moltes hores en unes condicions pèssimes per poder sobreviure en un món tan dur. La seva vida és molt monótona, sempre han de fer el mateix, sempre han d’esforçar-se moltíssim per aconseguir menjar. No tenen baixa per maternitat, ni per malaltia, ni poden descansar gaire estona si estan massa cansats…Porten una vida molt difícil que han de soportar per poder seguir endavant.En aquesta poesia parla de la Catalunya d’aquella època, rural però amb presència industrial. N’està fent una crítica del treball a aquesta fàbrica, “la Blava” però també s’està referint a totes les que hi ha. Fa el mateix amb el personatge de l’Elionor, parla en concret d’aquesta dona, però en realitat és el que li passa a tots els que estan en aquesta classe social desfavorida. Tots tenen aquesta vida: comencen als catorze anys a treballar i continuen fins el dia de la seva mort.
1 comentario
David Cos -