“La nostra mort”:
La nostra mort
hauria d’arribar
d’aquesta manera:
llegir i, de sobte, continuar llegint
un altre llibre més savi
(i no ofegar-nos amb un tub a la gola),
caminar i, de sobte, continuar caminant
per un altre camí més clar
(i no suar a les fosques
amb un rèptil a la cintura),
dormir i, de sobte, continuar dormint
un altre son més dolç
(i no despertar-nos perquè el cor aprengui
la lliçó d’aturar-se).
Però la Mort no en sap.
N’han dit que llegir un poema de Màrius Sampere és patir un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixement dels seus límits i a la seva projecció infinita. En aquest cas, ens està parlant del límit humà: la mort. Aquesta no la podem evitar, i aquí ens explica com li agradaria arribar a ella, encara que sap que no pot triar. La mort és una cosa inevitable però …estaria bé… poder escollir com arribar a ella.
1 comentario
diana -
la qüestió es la manera arribar a ella, la qual cosa no es pot evitar.