TARDA FOSCA Ets una tarda fosca amb crits vermells al fons d'un bosc d'alzines negres. Jo vaig cap al crepuscle tentinejant, carregat amb un gran feix de llenya molt seca. Vols ajudar-me a suportar aquest pes, a encendre un petit foc per escalfar-hi les mans tan buides de tots dos? Vinyoli comença aquest poema esmentant la tarda fosca (tal i com el nom del títol). A l’acabar-ho de llegir ens adonem que es refereix a la mort. Pinta aquesta tarda fosca amb el vermell i el negre. El primer és un color d’intensitat, de passió (potser per tot el que ha viscut) però també de sang. El negre, és el color del patiment, de la foscor, de la angoixa, de la mort... Al tercer vers ens diu que va cap al crepuscle, és a dir, cap al final de la seva vida.  El feix de llenya crec que es refereix a totes les experiències viscudes, a tot el que ha passat fins aquell moment, a tots aquells que ja no tornaran i que ara li pesen...Les mans buides que anomena al final es refereixen a la soletat que ell sent, pensa que no té ningú al seu costat.