Llibre: No hi érem NARCÍS Estàs enamorat de tu mateix com un pebrot vermell, com un pinyol  de cirera vermell i si no què? Com una taula de cent vint canals,  com un ruixat que ho devastava tot, com un escàndol que ha d'arruïnar tot un imperi, com un accident de pura mala sort, com el rocam  filosofal, com l'Ebre cap a Flix, com un lleuger vaixell de vela eixint del golf, i encara com un gra de sal,  com escorpins, renecs caragolats, vora el camí baladres plens de pols  i com el gall que gira co Aquest poema ens està dient que actualemnt, la societat pensa més en el físic que no pas en el que realment importa, que és la personalitat de la persona, com sigui ella realment. És bastant clar si sabem quin és el mite de Narcís: aquest era un personatge de la mitologia grega, característic per la seva bellesa. Va veure's un dia a un llac i aleshores va enamorar-se d'ell mateix. Va voler apropar-se a la seva imatge i llavors es va ofegar. El missatge és clar: la societat del moment valora la imatge de fóra i no pas l'interior de la gent. No hauria de ser així.