Màrius Sampere va venir el passat dijous dia 7 de juny a l’escola Sant Gervasi. A mi em va agradar molt el fet de què ens llegís la seva poesia. Mai havia escoltat a cap poeta llegir en directe, i sincerament, em va agradar molt. També em va agradar el fet de què es prenia la vida amb un somriure a la cara. Després de tants anys contínua prenent-se moltes coses a broma, i crec que és una manera molt maca de viure la vida, potser la que tots hauríem de tenir. Ell va viure una vida molt dura i per això em va sorprendre potser el seu comportament. Em va sorprendre i alhora em va encantar. Ell, després d’haver passat guerres, d’haver aguantat la por de que estiguessin tirant bombes al seu costat, d’haver vist morts i més morts, va continuar lluitant, va continuar endavant. Trobo que és una persona agradable, gens presumida i molt digna de ser admirada.