J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Representant del vanguardisme català. Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia". La seva vida va transcorre a Barcelona on es va formar en ambients noucentistes, dels que rep una rigorosa exigència en el domini de la llengua. Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic. Publica també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. Aquestes són obres que expressen la lúcida crisis d’identitat que caracteritza l’obra de Foix. La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). Els seus versos són de sobria tradició mediterrània, però al mateix temps estan plens de moments màgics i onírics, de paradoxes i contrastos.                                                                                                   Foix va colaborar en publicacions tant diverses com La Revista, Trossos, L'amic de les arts, Revista de Catalunya o La publicitat. L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser un dels primers cinc membres i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.