Obres  Sol, i de dol Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de licorella I gorgs pregons que m'aturen, astuts.I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella —Per quin cel mort—, o pasturatges muts, Deleges foll? ¿Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts?Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i, en desert sense estanyO en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany.  Aquest poema pertany al llibre Sol, i de dol, un llibre que està dividit en sis parts : a la primera té una actitud d'atur, d'interrogació; a la segona hi ha un equilibri vital; a la tercera apareix el tema amorós: l'amor és el camí cap el tot; al quart i al cinquè tema hi ha jocs de paraules i de conceptes; i, finalment, al sisè hi apareix la religió. Aquesta poesia que he escollit pertany a la primera part anomenada NO·M CLAM D'ALGÚ QU'EN MON MAL HAJA CULPA. Està interrogant-se a ell mateix, parla en primera persona, d’on és, de que li està passant, de com se sent, de qui és.