Si pogués acordar Raó i Follia, I en clar matí, no lluny de la mar clara, La meva ment, que de goig és avara, Em fes present l'Etern. I amb fantasia—Que el cor encén i el meu desig desvia— De mots, de sons i tons, adesiara Fes permanent l'avui, i l'ombra rara Que m'estrafà pels murs, fos seny i guiaDel meu errar per tamarius i lloses —Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!—; Tornessin ver l'Abscon i, en cales closes,Les imatges del son que l'ull evoca, Vivents; i el Temps no fos; i l'esperança En Immortals Absents fos llum i dansa!    Aquest poema, pertany a la segona part de Sol, i de dol. Parla de l’equilibri de la vida, de la bogeria i la raó, en quin moment una ha de ser superada per l’altre. Ens explica l’equilibri que hi ha entre els sentiments, que són presa no pas de la raó, i la raó en si mateixa.