Va néixer el 19 de gener de l'any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi. La seva infància es desemvolupà al voltant d'aquest carrer que, per un caprici del destí, portava el nom de qui més tard es convertiria en un dels seus compositors preferits.
El petit Joan, que va ser fill únic, anava sovint al teatre amb el seu pare i ja desde ben jovenet es va sentir atret per aquest gènere. Peró la mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la familia de la mare. En referir-se a la seva etapa d'estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme. En realitat considerava que l'escola era una mena d'estafa on només ensenyaven "cultura d'opereta". Així ho demostra una de les seves frases predilectes: "Les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen". L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola. El general Franco encapçalà una revolta militar que acabaria amb el legítim govern de la República. Amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida. Allà, a la guerra, va començar la carrera poètica de Brossa. Al principi es limità a prendre notes però aviat van demanar-li que fés un escrit per animar els companys al front. Més tard aquestes notes formarien part del llibre "Trenta Divisió" que es va publicar l'any 1950. Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Topà amb Freud, que el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia. Per Brossa, com es veurà, la psicologia va íntimament lligada a la literatura. Arrel d'aquestes lectures començà a practicar amb l'escriptura d'imatges hipnagògiques (imatges resultat de somnis inconscients) i de l'automatisme psíquic. Poc a poc el poeta s'acosta al surrealisme i ho fa -com diria ell- mitjançant "el mèdium que portem a dins". I és que segons Brossa, "l'home no té límits interiors, només els que ell mateix es fixa".
La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Primer van intentar fer-lo banquer com al seu oncle, però ell ho rebutjà de ple. Només va acceptar de probar l'ofici del seu pare, gravador, però tampoc aquí va tenir gaire èxit. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim. I així és com Brossa va poder conèixer les obres d'escriptors censurats pel franquisme. I alhora seguia disposant de prou temps per seguir amb la seva carrera de poeta. L'any 1941, a Barcelona, un pintor amic seu anomenat Joan Prats li presentà el poeta Josep Vicens Foix, un home que esdevindria un autèntic mestre per a Brossa. A partir d’ell, Brossa conegué els integrants del grup ADLAN que havia reunit a la Catalunya anterior a la guerra les influències dels difertents avantguardismes europeus. En aquest sentit foren especialment importants el pintor Joan Miró, amb qui Brossa aprofundí en l'automatisme psíquic, i Joan Prats. Però a partir de l'any 1950 la poesia brossiana experimenta un canvi cabdal. Brossa coneix el cònsol brasiler (i també poeta) Joao Cabral de Melo. Melo li ofereix nous punts de vista, li fa valorar més la realitat quotidiana i l'incita a aprofundir en les ideologies marxistes i en el progressisme social. A partir d'aquí la intenció de Brossa es torna més política i el trencament formal és absolut. Arriba un punt on Brossa es desplaça de la literatura per agafar el concepte des de la plàstica. Potser aquí surten les influències cinematogràfiques que a ell tant li agraden. I s'acosta a la seva etapa més daurada, la dels reconeixements.