Mrs. Death  

Advers al vent

No preguntis si penso

encara en els vells dies

dels senyors, si recordo

com lentament morien

els jardins, les paraules.

He perdut. Ai, caiguda

de l'allunyat per l'íntim

camí que només porta

on ja no sóc, designi

d'oblidar hores, núvols,

el meu nom de naufragi!

Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura

presa del mar, no vulguis

saber si penso encara

en la llum dels vells dies.  

 En aquest poema està dient que llògicament pensa en aquells temps on no hi havia 

guerra i on, encara que hi hagués pobresa, la gent no tenia por de morir al surtir al carrer.

Es dona per vençut, no desitja veure a la seva terra en aquestes condicions. M’agrada el 

que fa amb els primers i últims versos, els repeteix i queda més clar la desposta a la 

pregunta indirecta que fa. Li encantaria que tot canviés i no hi hagués tant de dolor, 

tanta tristesa, tanta por a les cares de la gent.